Historia

Inici de l'Arqueologia a Mallorca i l'Era dels Amateurs

Una riquesa arqueològica, que una vegada que va arribar a les nostres contrades la fascinació pel passat, no va passar desapercebuda i va despertar l’interès dels investigadors, primer amateurs i més tard professionals. Dedins de la moderna història de l’arqueologia a Mallorca, en una primera fase al segle XIX, va tenir com a protagonistes a amateurs de formació autodidàctica, il·lustrats amb curiositat per la història, que basats en els seus coneixements erudits de les fonts antigues exploraven el territori i l’excavaven a la recerca d’antiguitats. A la recerca d’uns ‘tresors’ que abastien a col·leccionistes i antiquaris, i que qualque pic acabaven als museus nacionals o de l’estranger, això amb la mentalitat de l’època, per tant, ho hem de veure des d’aquesta òptica. Més endavant s’afegiren els primers investigadors ja acadèmics. Era un temps en què la salvaguarda del patrimoni i la ciència històrica-arqueològica encara esteia establint les seves bases

Atenea Promachos-1851_llibre C. Veny 1994 Ajunt. Porreres
Cova funeraria edat del bronze Son Valls d_en Mas_C.Veny_1986

Evolució Cap a l'Arqueologia Acadèmica

Aquestes primerenques activitats varen dur al descobriment de molts de jaciments i també a la trobada de certes peces arqueològiques senyeres de Porreres, com són les inscripcions funeràries romanes de Son Cota (1822) i Sa Figuerassa (1884), que varen rebre ben prest l’atenció acadèmica. Altres són l’aucell de bronze del puig de Son Nebot i la més coneguda: la figureta de bronze de la deessa Atena Promachos, descoberta l’any 1851 a un jaciment incert del terme, de la que només conservem fotografies i que adoptarem com a icona del projecte. Des de finals de segle XIX i començaments del segle XX, aquesta tasca passà a esser desenvolupada per investigadors amb una formació acadèmica, com n’Enric Fajarnés Tur qui documenta i excava la cova de Son Lluis (1894) o Gabriel Llabrés Quintana i Rafel Isasi Ransomé que documentaren Es Moreis (Es Tast), així com la feina de documentació dels seminaristes Guillem Nadal Gelabert (1931) i Joan Vidal Ollers (1934) . Amb posterioritat, després de la Guerra Civil, entre els anys 50 i 80 l’activitat arqueològica ja va esser desenvolupada per professionals netament acadèmics i dins el marc institucional.

Modernització i Expansió de l'Arqueologia a Mallorca en el Segle XX i XXI

D’aquesta fase destaquem entre d’altres la tasca d’investigadors com en Josep Mascaró Pasarius, autor del primer inventari arqueològic que va incloure Porreres (1967), en Gaspar Munar Oliver i en Ramón Rosselló Vaquer; autors de Història de Porreres (1979), Guillem Rosselló-Bordoy (1979), o el pare Cristòfol Veny Melià (1986). Tots ells varen estudiar i documentar el patrimoni arqueològic de Porreres a les seves publicacions, mitjançant distints croquis, plànols, així com fotogràficament. Això no obstant, s’hauria d’esperar a mitjan dècada dels anys 80 del segle passat, arran de l’impuls donat per Cristòfol Veny amb el seu Pregó de les Festes de Sant Roc de l’any 1986, a què es duguessin a terme les primeres intervencions arqueològiques amb metodologia científica moderna. Aquesta fou de la mà de l’arqueòleg Gabriel Pons Homar, amb una vertadera excavació arqueològica de referència al Pou Celat (1986-1988). No obstant a la dècada dels anys 90, la moratòria deguda a la realització de la Carta Arqueològica de Mallorca, entre 1988 i 1994, va aturar la prossecució de noves intervencions. Ja al segle XXI, la tasca arqueològica al terme es va completar amb dos nous inventaris. La seva inclusió, en el dut a terme el 2005 per l’arqueòleg Javier Aramburu-Zabala: Inventario arqueológico de Mallorca/secció Porreres (constantment actualitzat fins a la data) i que va ser completat amb el: Catàleg de Béns Patrimonials de Porreres, encomanat el 2013 per l’Ajuntament a Cosme Garcias Garcias i Maria Antònia Llull Estarellas. Així fins al moment en què el Projecte Arqueològic de Porreres ha volgut reprendre en el segle XXI, el repte de continuar fent camí en la tasca arqueològica al terme, mitjançant la recuperació, socialització, difusió i investigació d’aquest patrimoni arqueològic que és de tots.