Localització i descripció

Aquest jaciment, l’anomenat talaiot des Pagos o des pletons des Pagos, es troba localitzat al límit nord del terme de Porreres, amb el terme de Vilafranca de Bonany i els de Sant Joan. Es situa en el cim d’un turó, envoltat per la garriga i al costat d’un sementer a l’interior de la finca de la possessió d’Es Pagos, del que li ve el nom.

Aquest edifici turriforme construït en parament ciclopi, està catalogat com un talaiot de planta quadrada (com s’ha pogut comprovar una vegada fets ells treballs de neteja) de 13 metres d’amplària, que conserva una alçada de fins a 2,40 m., presentant una cambra el·lipsoidal d’un diàmetre de 6 metres i que manté la seva columna central. El seu estat de conservació és dolent, pel fet que a les causes naturals de degradació s’han afegit sobretot les antròpiques, una vegada que probablement moltes de les seves pedres en època moderna, es varen fer servir per fabricar calç o per construir marges.  Presenta uns trets tipològics que el doten de rellevància entre altres talaiots del seu tipus com són: la forma ovalada de la seva cambra, a la que s’accedeix per una entrada en ziga-zaga i amb una orientació azimut de 205^o, molt poc comuna.

A la seva part exterior, en el sector sud, se li presenta un adossament modern, un tancat quadrat de pedra en sec, que complí fins fa poc les funcions de sestador o soll, on els animals feien servir d’aixopluc la mateixa cambra del talaiot. Un espai que servirà a partir d’ara com centre d’interpretació del jaciment, així com de les activitats de difusió a desenvolupar.

Per la seva part exterior l’estructura del monument, en els seus sectors nord i nord-oest havia estat aprofitat per servir d’abocador de pedres de mida mitjana i petita, talment que el cobrien parcialment, convertint en els últims anys el talaiot en un vertader claper. Aquestes han estat retirades en els actuacions realitzades entre els anys 2019 i 2022.

Aquest talaiot el trobem com l’única estructura visible d’un més que presumible assentament talaiòtic, en aquest sentit, a les immediacions del monument es troben restes molt malmeses d’estructures prehistòriques que haurien servit d’aliment al forn de calç que es troba a la pleta. Hi ha sòlides evidències d’una ocupació que va bastant més enllà del període talaiòtic, aquesta més llarga en el temps abastaria l’època posttalaiòtica, la dominació romana i fins i tot la islàmica. En són proves d’aquestes les abundants restes de ceràmica indígena i les corresponents a importacions de ceràmica púnic-ebusitana. A partir d’aquí hi trobem abundant ceràmica romana, tant Alt com Baix imperial, així com d’època tardana. Els tipus ceràmics d’època romana són molt variats amb presència de vaixella, cuina, o amfòric, o de construcció, vegis tegulae. Totes aquestes evidencies fan pensar en un possible assentament rural d’època romana pagus, ja sigui una villae o un vicus.

En el territori circumdant es troben altres jaciments arqueològics, que molt possiblement es vinculen amb aquest des Pagos en les seves diverses fases. Així dins les terres de la mateixa possessió trobem els jaciments d’es Puig Redó des Pagos (36/014); possible assentament i necròpolis, Sa Garriga (36/37); necròpolis amb restes ceràmiques i Sa vinya de Sa Garriga (36/034), mencionat per J. Mascaró Pasarius, però avui en dia il·localitzable. Altres jaciments en finques veïnades son els jaciments de Son Bou vell (36/036); possible assentament, Ses Talaies Grans (36/013); necròpolis i sa Cova de Ses Genetes (36/016); cova d’enterrament de l’edat del ferro. Tots aquests jaciments es caracteritzen per no presentar estructures visibles i esser evidenciats per taques de ceràmica indígena i romana.