Situació polígon 16, parcel·la 473. Camí de Baulenes. Sota propietat privada.
UTM 31 ETRS89
X=498830
Y=4369710
Z=110
BIC-Còdec: R1-510002646
Nº Carta arqueològica (36/026)
Nº IMPP 35-6g
No CBPP: JA-026
Localització i descripció
Aquest jaciment es troba al vessant sud del terme, enmig dels sementers a prop de les cases d’Es Baulenes i al costat del Camí de Baulenes. El talaiot circular es troba dedins de la finca juntament amb la cova d’enterrament talaiòtica coneguda com cova d’Es Baulenes i molt possiblement també estaria relacionat amb el proper talaiot de Son Verdereta (36/027), una vegada que les seves portes es miren.
El present talaiot de planta circular està construït aprofitant una plataforma natural de pedra. L’edifici en parament ciclopi conserva tot el seu perímetre de base, d’un diàmetre de 12 metres, i uns alçat fins a quatre filades i 2,60 metres d’alçada. Certes filades d’aquest mur perimetral es troben construïdes mitjançant ortostats plans de forma trapezoidal.
El seu portal, molt original i espectacular, amb una orientació 108o sud, es manté íntegre. Està format per tres elements monolítics, dues grans lloses de pedra calcaria, conformen respectivament tant els brancals de l’entrada, com les parets del corredor d’accés a la cambra. Remata el conjunt un gros llindar del mateix material. Aquest dona accés a la cambra interior d’uns 6 metres de diàmetre, que ha estat netejada. Les pedres que la formen pugen amb un cert angle inclinat que tanca en anar pujant. En aquest espai encara es conserven esbucats al terra els elements del seu pilar central.
La prospecció del jaciment ha permès fer una primera valoració a partir del material arqueològic ceràmic observat, de com la presència humana es prolongaria en un seguit de reocupacions en època posttalaiòtica, romana, especialment Baix imperial, l’època tardana i el període islàmic, abans de la presència cristiana. Un fenomen com s’ha esmentat, observant en molt d’aquests jaciments arqueològics de Porreres.
Intervencions: campanyes 2021, 2022, 2023
Objectius assolits:
- Control de la vegetació, mitjançant la poda manual de la vegetació invasiva per evitar la degradació de les estructures del talaiot i en tota l’extensió del jaciment.
- La recuperació del perímetre exterior, mitjançant el seu espedregament, ha estat possible deixar aquest en condicions òptimes.
- Recuperació de la cambra i el mur del talaiot. S’ha pogut avançar amb la recuperació d’aquest espai intern. Per això s’ha realitzat el buidament d’aquest per mitjans manuals i mecànics (grua), traslladant tot el material petri provenent de l’esbaldrec a de fora per la futura restauració.
- S’ha pogut donar inici (2023) al pla de restauració previst dirigit per la tècnica restauradora Magdalena Escalas, enguany amb la consolidació d’estructures i el trasllat de les pedres esbucades més grosses a l’exterior.
- documentació del jaciment fotogràficament, (incloent fotografia aèria amb dron) i topogràficament. En les diverses fases la feina ha estat documentada segon el protocol vigent. A partir d’aquí va ser possible desenvolupar una planimetria completa, així com crear un conjunt de representacions gràfiques virtuals del jaciment.
- A partir del material arqueològic replegat, principalment ceràmic, encara que és un material trobat fora de context, ha estat possible elaborar una primera lectura de la cronologia del jaciment.
- Delimitació de l’àrea arqueològica immediata al talaiot. S’ha substituït l’anterior reixat metàl·lic, que es trobava en males condicions i que tampoc permetia l’accés públic, mitjançant la instal·lació d’un nou tancat lleuger de fusta tractada i reixa ramadera. D’aquesta manera ha estat possible acotar l’espai arqueològic, separat de la resta de la finca, i deixar-lo habilitat per a les visites, gràcies a l’addició en el tancat d’un ramal que comunica aquest amb el camí adjacent i l’obertura d’un portal.
- Habilitació l’accés al jaciment (2022). Ha estat possible habilitar una entrada pels visitants, directe des del camí de Baulenes fins a l’àrea arqueològica, alhora mantenint aquesta separada de la finca, per d’aquesta manera no interferir amb els usos agrícoles de la propietat (un fet que fins ara era motiu de molèsties per a la propietat, que veia com la gent, per accedir al talaiot es ficava per dedins de la finca).