Localització i descripció

El jaciment del Pou Celat es un jaciment molt conegut, pel fet de que la carretera del Camí de Son Mesquida,  discorre en paral·lel a les imponents restes de la seva murada ciclopia. Devora es troba situat un pou medieval conegut com Es Pou Celat, d’on agafa el nom.

Aquest jaciment es troba dedins d’un solar de forma rectangular amb una disposició nord-oest/sud-est en el seu eix principal i el conformen les restes mínimes que han perdurat d’un poblat prehistòric.

D’aquest es conserva per una banda el seu element més vistós, un llenç de murada posttalaiòtica ciclopia de 37 metres, parament intern i extern. L’extern format a partir de grans ortostats verticals de pedra, que segons el tram són de major o menor dimensió, assentats sobre un sòcol de pedres rectangulars. Va ser consolidada per Gabriel Pons als anys vuitanta del segle passat i que aquest la comparava amb aquelles dels Rossells o Els Antigors.

Per altra banda a la part interna es conserven dos àmbits d’habitat, també excavats parcialment per G. Pons. El primer d’aquests va esser classificat per G. Pons, com una habitació de planta quadrangular posterior a la construcció de la murada (Pons 2009, 90-91). Es una estança de 36,50 m² adossada a la murada, presenta el seu portal al mur sud-est amb una distribució interior d’elements característica d’una habitació posttalaiòtica, que al costat nord-oest es troba compartiment. Els seus murs en pedra, de caire bastant regular, es conserven fins 1 metre d’alçada, mentre al costat nord es troben parcialment destruïts per les feines agrícoles modernes. El segon àmbit, parcialment excavat i situat a la part sud-est del jaciment ha estat classificat com una zona porticada, (Pons 2009, 90-91).

En quant a la cronologia, per el cas de la murada G. Pons dona, a partir de proves radio-carbòniques per a la seva construcció, una datació post quem 600-550 aC. (Pons 2009, 90-91). En quant a les estances, indicà a partir de les restes de ceràmica indígena, púnic-ebusitana i romana, una ocupació que abastaria la part final del posttalaiòtic i l’inici de la dominació romana fins el s. I dC. (Pons 2009, 92-94), això inferit sobretot de les restes ceràmiques amfòriques trobades; ebusitanes i romanes, que marcaria l’abandonament de l’habitació en torn al segle I dC. (Pons 2009, 92-94). Per altra banda la presencia de ceràmica Baix imperial, que ja apuntava G. Pons (2009, 94) i també d’època tardana, com ha estat evidenciat pel gran volum extret a les nostres intervencions, sobre tot cuina i sigil·lata nord africana, apunten cap a una segona fase de reocupació, des del segle IV dC. en endavant. Pel que fa a l’ús de l’habitació quadrangular es incert, però les evidencies poden indicar el seu ús com a magatzem o taller per treballs metal·lúrgics o tèxtils.