CULTURA DE LES NAVETES (C. 1.800 AC-1000/950 AC)
Les evidències humanes més antigues que es conserven al terme de Porreres són prehistòriques, concretament de l’edat del bronze i adscrits a la cultura naviforme del II mil·lenni aC. En són exponents la naveta de Son Polla (36/005) o el doble navetiforme de La tanca d’en Just (36/02), així com les coves d’enterrament de So n’Apol·lònia/Son Valls d’en Mas (36/018) o Son Lluís (36/031).
CULTURA POSTTALAIÒTICA O BALEAR (550-123 AC)
El següent període present es la cultura posttalaiòtica o balear, entre el 550-123 aC, etapa final de l’edat del ferro que es correspon al temps dels famosos foners balears descrits a les fonts històriques antigues i que suposa l’entrada de les Illes a la Protohistòria. Es manifesta al territori sobretot per la construcció de murades als poblats, com les restes del Pou Celat (36/003) i la conservació en superfície de restes de ceràmica o estris de pedra com molins de mà, a Son Redó (36/008), s’Olivar (36/011), Son Cota (36/022), Son Dragó (36/024), Es Baulenes (36/026), So n’Orellet (36/028), la cova Vella (36/030), Sa Figuerassa (36/032) o la cova d’en Bernat Renya (36/033).
INCORPORACIÓ A L'ÀMBIT MUSULMÀ (903 - 1229/1230)
La incorporació a l’àmbit musulmà, des de la conquesta de l’any 903 i la seva prolongació durant tres segles, és patent al terme en la forma de restes de ceràmica a distints jaciments i sobretot per les d’obres de canalització de l’aigua, com per exemple sa font des Moreis o de Baulenes.
CONTINUÏTAT DE L'OCUPACIÓ HUMANA A PORRERES
Aquesta necessària classificació crono-cultural no mos hauria de fer perdre de vista la continuïtat en el temps de l’ocupació humana en molt d’aquests llocs. Un fet que s’evidencia pels materials arqueològics, que mostren o bé, una ocupació continuada, o bé intermitent. Cas per exemple des Pou Celat, Es Pagos o Es Baulenes on s’evidencien ocupacions des de la prehistòria i fins a arribar pràcticament als nostres dies.
CULTURA TALAIÒTICA (C.1000/950-650/550 AC)
La cultura talaiòtica, que es desenvolupà dintre de la primera meitat del primer mil·lenni, c.1000/950-650/550 aC, corresponent a la edat del ferro. Aquesta és present a onze estacions arqueològiques: Son Móra (36/002), el Pou Celat (36/003), So n’Artigues (36/006), Son Redó (36/007), So n’Oms (36/009), Es Pagos (36/012), Cova d’Es Baulenes (36/025) Es Baulenes (36/026), Son Verdereta (36/027), Son Móra Negrí (36/033), Sa mola des Monjos (36/039-40) o es puig de Son Nebot (36/043).
DOMINACIÓ ROMANA (123 AC - 903 DC)
La dominació romana s’estén des de la conquesta al 123 aC fins al 903 dC, ocupant quasi un mil·lenni al llarg els períodes Baix Republicà, Alt i Baix imperial, i continuant a l’Antiguitat tardana, amb la reincorporació de les Balears al 535 dC, després del parèntesi de dominació vàndala (475-535 dC), a l’Imperi Romà d’Orient, també conegut com Imperi bizantí. Aquest període es fa visible per les restes de cultura material, sobretot ceràmiques dels diferents períodes i tipologies, així com per qualque troballa destacable, com són les dues laudes funeràries de Son Cota (36/022) i Sa Figuerassa (36/032). Jaciments amb presència de restes romanes són: Es Pou Rovat (36/001), Turó des Moro (36/010), Ses Talaies Grans (36/013), Puig Redó (36/014), Son Porquer (36/021), Sa Garriga (36/037), Son Nebot (36/041), So n’Oms (36/047), Son Calderó (36/48), Es Pou Celat (36/003), Es Baulenes (36/026) i Es Pagos (06/012) amb la forma d’un possible assentament rural.
CONQUESTA DE JAUME I I INICI DE L'ERA CRISTIANA I FEUDAL (1229-1230)
D’aquesta manera fins a arribar a la data de 1229-1230. Fita de la incorporació de Mallorca al context cultural de l’Europa occidental, cristiana i feudal, per la conquesta del rei Jaume I d’Aragó. Data cabdal, que constitueix el punt de partida dels següents capítols de la història de Porreres; baix medieval, modern i contemporani.
Present